La música de la Champions

Aquesta és una activitat per a l'alumnat de 2n ESO. Com sabeu, ara mateix estem estudiant la influència de la música en l'ésser humà. Es tracta que escolteu la peça musical que he trobat per a vosaltres (heu de clickar en el títol per a poder sentir-la) i em dieu quins sentiments heu tingut en escoltar-la. Ho de fer un comentari a aquest mateix blog, i vos heu d'identificar (heu de dir el vostre nom i el curs en què esteu). L'activitat compta: un positiu per a qui mane el comentari i un negatiu per a qui no ho faça. Teniu fins el 3 de desembre per a fer-lo.
I ara vos propose una activitat voluntària. Es tracta de buscar la traducció al castellà o al valencià de la lletra que es canta en aquest himne. Qui faça aquest treball guanyarà 5 positius. I el termini és el mateix: teniu fins el 3 de desembre per a fer-la.
Ale!

El número 1

Barroc gloriós!

La Música per als Reials Focs d'Artifici va ser escrita per G.F Haendel el 1749 amb la finalitat de commemorar la signatura del tractat de pau d'Aquisgrà, que va posar fi a la Guerra de Succesió Austriaca, on Anglaterra, pàtria adoptiva del compositor, havia estat involucrada. L'estrena va ser a Londres, amb una orquestra molt gran per als cànons de l'època. Ací tenim una versió on apareix una orquestra de dimensions semblants a l'original a més d'instruments de l'època. A veure si podeu trobar la tiorba i la guitarra barroca, si em dieu quants parells de timbals hi ha i les diferències entre la trompeta natural i la trompeta actual o entre la trompa de caça i la trompa actual.
És una peça que va molt bé per a introduir el Barroc perquè en ella podem trobar molts dels afectes que els compositors de l'època els agradava reflexar: la solemnitat del principi, l'alegria i solemnitat de més endavant, la tranquil·litat d'algun moment determinat...
Ànim, espere els vostres comentaris.

Introducció al jazz

El vídeo que vos propose no és exactament jazz, però sí està molt a prop d'algunes de les característiques d'aquest estil. Podem veure a Bobby McFerrin, vocalista nord-americà, i Richard Bona, músic camerunés, improvisant. La improvisació és una característica esencial del jazz, com també ho és la barreja de música africana (els ritmes, les estructures i les síncopes que interpreten els dos músics) amb la música europea (representada ací pel baix elèctric, que, curiosament, té 6 cordes). La interpretació fluctua entre la música ètnica camerunesa, més al principi, i el jazz modern més cap al final. Per tal de disfrutar del vídeo només heu de clicar al títol. Ja em direu què us sembla.